domingo, 20 de febrero de 2011



Em sembla important començar parlant una mica del que per mi és el més gran, o un dels més grans músics de Jazz que ha donat la terra.
Efectivament, parlo del gran Dexter Gordon!
Aquest home, que feia uns dos metres d'alçada sempre m'ha captivat, és emocionant sentir les seves interpretacions, el timbre peculiar i potent del seu saxo tenor, i el bon rollo que desprén, em penso que era força simpatic.
En Dexter es una d'aquelles persones que m'hagués encantat conèixer, encara que nomès fos per creuar un parell de paraules, o veure-l, veure-l en una de les seves actuacions nocturnes en algun club de jazz, mig a les fosques.
Era de Los Angeles, i el seu avi fou un important militar americà.
Va tocar en les orquestres de Lionel Hampton i Louis Armstrong entre d'altres i amb músics de l'alçada de Charlie Parker.
Més tard va venir a Europa , va passar un temps a Dinamarca on va conèixer entre d'altres el fabulós Tete Montoliu.
Però si parlem d'amics he de fer esment del genial Wardell Gray,saxo tenor del que m'agradaría parlar un dia aqui, amb qui va protagonitzar fantàstics duels musicals a California als 40-50's.
Es van fer molt amics i fruit d'aquestes actuacions plegats va nèixer el disc "The chase", una meravella del bop en que s'enfronten aquests dos titans.
En Wardell va morir en extranyes circumstàncies, assassinat l'any 1955,això va deestrossar en Dexter.
Són fabuloses les gravacions de Gordon amb Blue Note,com ara "Our man in Paris"o "Go", tot i que a Dinamarca va grabar amb Steeplechase, una casa Danesa de molt bona qualitat sonora, a més en aquesta etapa compartía escenari amb en Tete.
Sempre que viatjava es feia dir el seu nom convertit al Pais que visitava, quan vingué a Barcelona cap a finals dels seixanta,on va ser uns dies tocant al Jamboree, s'autoanomenava Desiderio Gordón.
Va tenir embolics amb la justícia i fins i tot aná a parar a la presó per temes de drogues, tot i això s'en sortí i va aconseguir convertir-se en la llegenda que ara molts admirem.
Al 1986 va protagonitzar la pel.licula "Round Midnight" de Bertrand Tavernier per a la qual va ésser nominat a un Oscar, i on el podem veure en color, fent una molt bona interpretació.
En Dexter s'ens en va anar un 25 d'abril de 1990, ens queda la seva ànima, les seves composicions, les seves extraordinàries interpretacions i com a mímim a mi, l'empronta d'un gegant, d'un home amb un carisma especial i d'un so incomparable.
Thank you Dexter!

sábado, 19 de febrero de 2011

És nat Jazzdenit!

Aquest blog ha estat creat amb la finalitat de compartir amb tothom que vulgui temes relatius al jazz en general, parant especial atenció al jazz a casa nostra per a potenciar-lo.