Fusta americana

 En Wes Montgomery trastejant la seva magnifica guitarra, volant els dits en formacio perfecte sobre les peces de nàcar d'un màstil, fusta americana.
Sota els capos enormes dels automòbils, àligues modernes, felins afamats de benzina rugeixen i tronen llunyans.
A dalt la finestra d'en Lester, oberta i tancada.
El panell publicitari de beguda carbònica apaga i encen, apaga i encen, apaga i encen i arrossega les parets.
El saxo s'espera destapat sobre el llit, el telèfon dorm amb la tauleta i en Lester, abocat sobre el coixi llepa la  canya, fusta americana.
Charles Mingus que agafa el got, duu els ulls a passejar entre ampolles i pensa i pensa i pensa.
Pensa en quatre, en vuit , en deu i parla amb els seus nois.
Els vidres parlen entre ells i tremolen al pas de l'autobus de la Greyhound i els camions de rodes gegants que enganxen la goma a l'asfalt.
En Mingus clapeja els dits i pren pel coll en Goliat, les cordes es tensen, s'olora el Bourbon i el gla de l'alzina.
Les fulles ondulades d'un roure centenari certifiquen les millors fantasies i els porxos s'omplen de marrecs que canten.
I el blues es l'amo.
I l'avi toca la guitarra.......fusta americana.

Manhattan couple

Aquest mati he decidit d'anar a fer un cafe triple al Joe's bar, aquell de la 54 amb la 3a, decisio poc encertada tenint en compte la qualitat del brevatge que serveix en Joe al seu establiment, en res comparable a un bon espresso de Palermo però util de cara a un'altre dia de lluita entre els gratacels.
Mentre llegia la vinyeta del New Yorker m'ha distret dessobte la tendra imatge d'una parella de cotxes que semblaven dos ocellets perseguint-se ballant sobre l'asfalt com en Fred i la Ginger , rodes blanques, fars lluents, mecanismes analògics i cromats i mes cromats, en definitiva tant antics com jo.

(maquetes: Lluis Gay, fotos:Sabina Andres)

Visions

LIGHTNING ANALOGIC CAR

    

TOURQUOISE AND DIRTY GOLD

AVENUE

GREYHOUND

THEATER

ART DECO CARS

E-LAKE

CHRYSLER

Goodnight!

Avui es dimecres, be, ja no, dijous.
Un altre dijous d'escalfor estiuenca, d'orxata i de gent suada.
Dijous de Jazz, de matinada, cada segon d'aquest rellotge amic d'un'altra nota, semicortxees, Las, Dos i Fas.
El jazz es com quan es va al vàter, quan et rentes les dents, quan acarones el teu gat o quan et deixa la nòvia, es un'altre moment, un amic d'aquells que mai no et deixen sol en mig d'un merder, un cometa a punt d'estavellar-se contra el planeta o un tros de formatge podrit a la nevera.
Tots els gustos i tots els forats d'un sàxo, la llum d'una trompeta o un Si bemol es deixen sentir a la boca com un d'aquells carmels que em donava la Padrina, un aroma de mel i llimona i una llàgrima tardana que s'esmuny i desperta.
El mercat del Clot, l'Alfa Romeo, el Mercedes, les nou en punt i un'oliva negra de La Palma.
Desprès d'un Cacaolat del Bracafè potser un mal de panxa i quinze ores de swing.
Un mon sense cupules, Parmigiano i jazz no seria un mon habitable, i molt menys sense en James Fonda, potser he tingut sort amb els amics.
El jazz es com un calaix dels mals endrecos, un "cajon de sastre" que en diuen mes enllà de la franja, es com la Sangria de l'Ovella Negra, tot hi te cabuda.
Una barreja d'alcohols mes o menys forts, d'aigua, de foc i de ves a saber que mes, es com quan et prens un còctel nou i penses: Que cony porta això?
No ho se pas però es bo, com aquest ordinador Americà que no li trobo els accents tancats.
Bona nit o dia o el que sigui a qui sigui que es miri això!

Llu

Sessions Jazzman

Dexter Gordon, tenor sax

Hidromel

sax "inda" house

Gorka Benítez at Jazzman

Gorka Benítez Tenor-sax

Jazzman

Llum de nit

Fets que fan

Fets que fan!, aquest és el títol d'avui, en honor al meu millor amic!
Per quin motiu fets que fan?...doncs bé, perque cal fer! de vegades és estrictament necessari fer!
Aquest matí he estat passejant per la zona de l'antiga muralla de Barcelona i he decidit d'arribar-me al claustre de la magnífica catedral per a fer un cop d'ull a les oques i respirar una mica l'essència d'aquesta original contrada.
 Les oques es rentaven, de la font de Sant Jordi brollava un'aigua ben fresca i fins i tot uns mosquits que volaven il.luminats, com a espurnes incandescents feien sentir un quelcom d'especial dins el temple.
Tot semblava èsser una passejada ben normal, cap pronòstic de núvol, un sol de justícia fora el claustre i de sobte..........la tempesta!
Trobo davant meu la "botiga del claustre", una petita capella adaptada com a mini centre comercial on trobar tot allò que un bon cristià pot necessitar; Un món de coses( podríem dir que completament innecessàries) per a recaptar fons.
Fins aquí tot sembla diguem-ne normal, és a dir, tots estem acostumats a aquest tipus de "merchandising" però m`ha sobtat veure que tots aquests articles plastificts i portadors de codi de barres, descansaven sobre tombes de monjos, tombes trepitjades per a prestatges i mobles plens de "productes de l'esglèsia", i el què es pitjor, per a un munt de gent que probablement mai no entendrà que es troba en un país que es diu Catalunya, país que donà els cognoms als monjos de sota els prestatges.
El més profà encara no s'haurà inmutat, es probable, el nostre temps esquizofrènic ens fa perdre el sentit de certes coses importants.
Tot d'una agafo un d'aquells articles a la venda amb aspecte de llibre, entre els llibres, aquell en que recentment el Papa va "permetre" (amb la seva autoritat divina suposem...) l'ús del preservatiu per part de les prostitutes, ei! només de les prostitutes!, no ens confonem i ens posem tots aquí a fornicar com a bojos! això mai!
I ara si, veig davant meu una bonica encuadernació en pell (sintètica imagino) on es poden llegir les seguents dolces paraules cristianes: BIBLIA DE LUJO.
Una bíblia de luxe!!!! guaita quina patxoca!!!!!!!!! mamà jo en vull una! jo també!
M'imagino que Crist nostre senyor i com a mínim el 60% per cent del Sants presents en culleretes i estampetes a la moníssima "botiga del claustre" haguessin agafat un llançaflames i unes cuantes granades i incendiat sense pietat aquesta blasfèmia!
Això pregonà Jesús?una bíblia de luxe?...en fi, sembla que també hi ha classes entre els fidels de l'esglèsia catòlica i que no tots sóm iguals, probablement a Veneçuela o a Bolívia o a Cuba es veuen obligats a llegir bíblies de segona mà o el que es pitjor! amb les fulles un pel groguenques...uff, m'agafen unes esgarrifances nomès de pensar-hi....
Aquí a Barcelona llegim bíblies de luxe, les venem i desprès anem a fer uns callos al bar de l'"esquina", ja que ni tant sols sabem a on sóm, és DE LUJO no ens confonem, que això no és pas la diòcesi de Barcelona!
Em sento una mica ofès i marejat per tot plegat i surto de la botiga-capella per a prendre l'aire...sonen les campanes...encara no és tot perdut!

Em sembla important començar parlant una mica del que per mi és el més gran, o un dels més grans músics de Jazz que ha donat la terra.
Efectivament, parlo del gran Dexter Gordon!
Aquest home, que feia uns dos metres d'alçada sempre m'ha captivat, és emocionant sentir les seves interpretacions, el timbre peculiar i potent del seu saxo tenor, i el bon rollo que desprén, em penso que era força simpatic.
En Dexter es una d'aquelles persones que m'hagués encantat conèixer, encara que nomès fos per creuar un parell de paraules, o veure-l, veure-l en una de les seves actuacions nocturnes en algun club de jazz, mig a les fosques.
Era de Los Angeles, i el seu avi fou un important militar americà.
Va tocar en les orquestres de Lionel Hampton i Louis Armstrong entre d'altres i amb músics de l'alçada de Charlie Parker.
Més tard va venir a Europa , va passar un temps a Dinamarca on va conèixer entre d'altres el fabulós Tete Montoliu.
Però si parlem d'amics he de fer esment del genial Wardell Gray,saxo tenor del que m'agradaría parlar un dia aqui, amb qui va protagonitzar fantàstics duels musicals a California als 40-50's.
Es van fer molt amics i fruit d'aquestes actuacions plegats va nèixer el disc "The chase", una meravella del bop en que s'enfronten aquests dos titans.
En Wardell va morir en extranyes circumstàncies, assassinat l'any 1955,això va deestrossar en Dexter.
Són fabuloses les gravacions de Gordon amb Blue Note,com ara "Our man in Paris"o "Go", tot i que a Dinamarca va grabar amb Steeplechase, una casa Danesa de molt bona qualitat sonora, a més en aquesta etapa compartía escenari amb en Tete.
Sempre que viatjava es feia dir el seu nom convertit al Pais que visitava, quan vingué a Barcelona cap a finals dels seixanta,on va ser uns dies tocant al Jamboree, s'autoanomenava Desiderio Gordón.
Va tenir embolics amb la justícia i fins i tot aná a parar a la presó per temes de drogues, tot i això s'en sortí i va aconseguir convertir-se en la llegenda que ara molts admirem.
Al 1986 va protagonitzar la pel.licula "Round Midnight" de Bertrand Tavernier per a la qual va ésser nominat a un Oscar, i on el podem veure en color, fent una molt bona interpretació.
En Dexter s'ens en va anar un 25 d'abril de 1990, ens queda la seva ànima, les seves composicions, les seves extraordinàries interpretacions i com a mímim a mi, l'empronta d'un gegant, d'un home amb un carisma especial i d'un so incomparable.
Thank you Dexter!